Aprofitant el Preu de Pintura Menarini de pintors joves de Badalona

En guany ha sigut el cinquè premi de Pintura Menarini de pintors joves de Badalona, convocat pel Grup de Belles Arts i el Museu de Badalona.

Cal prestar atenció al premi d'aquest; doncs com a guanyador només hi ha una única obra a un preu...vull dir, a un premi de 3.000 € aportats pels laboratoris Menarini S.A. I com a preu...vull dir premi extraordinari aquesta obra passarà a ser propietat, encara que formarà part de la col·lecció de Menarini de Badalona, d'aquests que en posseiran tots els drets legals tant de reproducció com de difusió i amb això remarcant i deixant clar que l'autor renuncia a la propietat i a qualsevol reclamació.

Posant un exemple...Si Menarini volgués una vegada en propietat de l'obra, en podria utilitzar la imatge per promoure qualsevol producte, i beneficiar-se dels guanys on l'autor no en tindria cap dret.

On també cal remarcar la peculiaritat d'aquest concurs de caire públic, que no només beneficia i dóna suport a una empresa privada, sinó que afavoreix que una activitat dintre de l'àmbit de la cultura sigui tractada d'una manera mercantil i com a negoci. Plantejada definitivament per un augment de guanys, que en cap cas seran utilitzats cap a la nostra ciutat per continuar promovent activitats culturals.

És curiós el fet que en un concurs d'art on en teoria és un camí que s'obre per promoure la creativitat, la possibilitat d'exposar col·lectiva o individualment, la participació d'aquests pintors joves a entrar en aquest món de l'art, sigui efectuat per aquesta eina del "mercat de l'art". Tot això més que en un concurs, on guanyes, em ve a al cap la malaurada comparació amb una mena de treball. On tu fas la feina, l'entregués, un seguit de persones qualificades l'avaluen, la critiquen, en descarten, treuen el millor producte i paguen per ella, i és aquí on acaba la funció del treballador, treballadora en la línia de producció.

Desafortunat també el fet, encara que ja anunciat en el propi títol de la convocatòria, de l'exclusió de les dones en aquest certament on només convocats autors. El producte final ha sigut un home guanyador seguit dels 3 premis d'honor homes guanyadors.

On el pas de la dona, una vegada més en aquest món de l'art i sense menysprear el treball d'aquest, ha passat inexistent malgrat del gran nivell presentat.

Esta vist que encara queda molta feina a fer en aquest àmbit, on fer veure que el pintar és l'art i no el pagar per ell. I que encara més evident, que les dones formen part d'aquest art, tan dintre com fora de la tela. Serà una llarga lluita contra el sistema instaurat i contra la tendència a la privatització, que ja inclouen a les nostres idees i la nostra cultura però no hem de deixar que ens facin fer més passes enrere.


Ela Miralpeix.