Anicetin

Anicetin

dimarts, 7 d’octubre de 2008

11 d'octubre: presentació del Casal Carme Claramunt


Aquest proper dissabte 11 d'octubre, es farà l'acte de presentació del Casal Carme Claramunt (mireu l'anterior comentari on explico que es vol fer en aquest projecte) a l'Associació de Veïns i Veïnes d'Artigas. Aquest consistirà en una presentació del projecte, la projecció de la pel·lícula "Salvador" i un soparet (6€)

Crec que és molt positiu i necessari poder realitzar aquest tipus d'actes a un barri com Artigas, ja que aquests poden crear connexions amb els nou vinguts i ser una mostra i una proposta de la nostre Cultura Popular Catalana. Una porta cap un coneixement més ampli del lloc on viuen i una forma de participació i integració força interessant per poder treballar plegats.

dimecres, 3 de setembre de 2008

INAUGURACIÓ DEL BLOC DEL NOU CASAL CARME CLARAMUNT


La setmana passada va ser inaugurat el bloc del Casal Carme Claramunt (http://casal-carme-claramunt.blogspot.com/). Un Casal popular en projecte que estan intentant tirar endavant un grup de persones diverses.

Aquestes persones, que no parteixen de zero sinó que tenen l'experiència del Casal Antoni Sala i Pont, volen que el nou Casal sigui autogestionat, assembleari i arrelat a la realitat del barri, de Badalona i del país. I així diuen que "Badalona ens està reclamant que fem un pas més, que fem un petit esforç més i obrim bé els ulls. Els projectes transformadors a la
ciutat poden seguir creixent i molt, com demostren els més de 7 anys del
Casal Antoni Sala i Pont".

Es situen al marc dels barris de Llefià, La Salut i Artigues on creuen que és necessari enfortir encara més el teixit social per a esdevindre una societat més lliure, oberta als canvis, organitzada col·lectivament i més forta per a defensar els seus drets i millorar les seves condicions de vida.

I ens fan una crida a que tots i totes donem un cop de mà per a poder obrir aquest nou local i poder realitzar aquesta tasca. Així que si voleu col·laborar poseu-vos en contacte amb elles, ja que totes les mans són necessàries!


Ela.

dimarts, 8 de juliol de 2008

La Cup de Badalona dóna suport al manifest de sanitat la Salut i Llefià

La CUP dóna suport al conjunt d'entitats i associacions de veïns i
veïnes de Llefià i La Salut que han impulsat el manifest "Per una
sanitat pública i de qualitat a Llefià i La Salut".

Des de la CUP entenem que l'organització i la mobilització popular són
eines bàsiques per aconseguir canviar la nostra realitat més immediata
i millorar les condicions de vida del conjunt de persones que vivim a
Badalona.

Entenem, però, que aquesta iniciativa de les entitats de Llefià i La
Salut ha de servir també per a plantejar un debat obert a tot Badalona
de com garantir el dret universal a la salut i qüestionar el procés de
privatització que viu avui en dia la sanitat pública a Badalona per
mitjà de la gestió privada d'aquest servei públic.

Manifest:
Per una sanitat pública i de qualitat a Llefià i La Salut

Les AVV de Llefià, La Salut i les entitats dels dos districtes volem manifestar el nostre malestar amb els problemes que pateix el servei d’atenció sanitària en aquests barris. La majoria d’aquests problemes i deficiències del servei deriven principalment de la manca de recursos que té per a poder donar servei a tota la població que li correspon, que segons l’alcalde de la ciutat entre els dos districtes hi ha al voltant de 80.000 habitants.

Si a aquesta situació hi afegim que des de fa més de dos anys, es van traslladar els i les especialistes al CAP Dr. Barraquer de Sant Adrià de Besòs, podem constatar que els i les veïnes de Llefià i de La Salut hem perdut en qualitat de vida i en serveis.

D'altra banda, ens alegrem de la notícia que volen fer un nou Centre d'Atenció Primària al Gran Sol que pugui donar servei a 23.000 persones de La Salut i de Llefià i de l’inici de les obres d'ampliació del CAP de Llefià l'any 2009. No podem ni volem permetre que aquestes dues obres imprescindibles s’allarguin més en el temps.

Necessitem solucions ja! No podem seguir esperant ni deixant que les nostres condicions de vida segueixin empitjorant, perquè rebem un servei sanitari insuficient en els CAP, per manca de recursos humans i tècnics. Aquesta situació comença a ser preocupant i genera tensió entre el veïnat.

Per tot això, les AVV de Veïns i Veïnes i entitats de Llefià i La Salut , reclamem:

    · L'augment de recursos públics econòmics, tècnics i de treballadors i treballadores de la salut que facin falta per tal de cobrir les necessitats actuals i planificar les necessitats futures del veïnat de Llefià i La Salut.

    · L’aturada de qualsevol procés d’externalització i privatització de la sanitat, atès que aquest model no garanteix una bona atenció ni uns bons serveis per a la majoria de la població.

    · L’acceleració del procés de construcció del nou CAP del Gran Sol.

    · L’adquisició d’un Servei d’Urgències 24 hores a algun CAP de Llefià, per evitar desplaçar-se a d’altres centres sanitaris i evitar el col·lapse dels serveis d’urgències hospitalaris.

    · La recuperació del servei de Planificació Familiar destinada a les dones majors de 30 anys.

    · L'inici de les obres d'ampliació de l'ambulatori de Llefià, en el conjunt de la remodelació de la Plaça Trafalgar.

    · El retorn dels i les metgesses especialistes a l'ambulatori de Llefià per tal que la gent gran del barri no hagi de desplaçar-se fins a Sant Adrià de Besòs ni al centre de Badalona i recuperar un dret del qual havíem gaudit.

    · La participació directa dels i les veïnes en el disseny, en l’execució i seguiment de tots aquests projectes cabdals per als necessitats de Llefià i La Salut.



dijous, 27 de març de 2008

dimarts, 18 de març de 2008

El negoci de la violència de gènere

Toni infante*
(
l'Avanç, Publicat el dia 5 de març de 2008 a la secció d'opinió)

Ens trobem de nou davant un altre 8 de març i altra vegada hem de parlar de la violència exercida contra les dones des de diferents fronts. A nivell laboral per les pitjors condicions de treball i salaris, i per la impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar. A nivell judicial per la criminalització del seu dret a decidir sobre la maternitat. A nivell publicitari perquè es segueix utilitzant la seua imatge com a reclam sexual. A nivell personal i col·lectiu perquè segueix patint la violència de gènere. En definitiva són diferents maneres d'exercir violència contra la dona que encara avui estan presents. Un altre 8 de març en el qual malgrat tot açò, a nivell institucional la Direcció General de la Dona de nou ens amenitzarà el dia amb concursos de cartells, concerts i xarrades


Malauradament respecte als maltractaments i femicidis perpetrats contra la dona per la seua parella o exparella, hem vist com els "plans de xoc", les "actuacions conjuntes", les "lleis integrals" i les "mesures pioneres" que els successius governs han posat en marxa per eradicar la violència contra les dones han suposat alguns avanços però evidentment no son la solució definitiva, donat que el nombre de dones assassinades cada any es manté o va creixent.

Però perquè aquestes mesures no donen els resultats esperats? Doncs perquè no han anat acompanyades dels recursos materials i professionals necessaris per a la prevenció primària i l'atenció integral. L'administració crea la paradeta i ho deixa tot a mitges sense recursos. Sense anar molt lluny hem vist com durant els mesos de febrer i març han estat de vaga i la mantenen en el moment d'escriure aquest article, el personal dels jutjats de violència contra la dona perquè es veuen desbordats i sense personal ni recursos. Demanen que es creen els equips d'atenció integral dels quals parla la Llei Integral i la resposta de l'administració ha estat culpabilitzar-los de posar en perill la vida de les víctimes i inclòs han rebut amenaces d'expedientar-les. ¡Quina habilitat té l'administració per a fer caure en els professionals la responsabilitat de la seua pròpia inutilitat !
Altra variant pitjor encara utilitzada per l'administració actual és la de crear la paradeta i llevar-se "el marró" de damunt privatitzant els recursos d'atenció a dones (cases d'acollida, centres residencials, centres dona 24 hores...) tal i com està fent en totes les àrees socials: centres per a persones discapacitades, centres de tercera edat, adopcions, centres de menors...
En lloc de crear centres públics que treballen en col·laboració amb les associacions de dones i altres moviments associatius, que son qui coneixen la realitat, deixa en mans d'empreses privades la gestió dels recursos socials educació, sanitat, serveis social... Aquestes empreses -que poden ser d'informàtica, empreses de construcció o altres varietats no especialitzades ni en serveis socials ni en violència contra la dona- es posen a gestionar (explotar) un servei que ha estat pagat per tota la ciutadania però emportant-se ells els beneficis que obtenen del treball de les professionals, sense reinvertir els beneficis de nou en el servei. És a dir, detrauen d'un servei públic un benefici que no reinverteixen en millorar la qualitat de l'atenció al ciutadà/a, espoliant, per tant, el servei.
Com és possible que una empresa qualsevol obtinga beneficis econòmics per atendre a dones maltractades? Es clar, reduint al màxim els recursos i els instruments necessaris pera treballar, els sous de les treballadores, la seua categoria professional... Si hi ha empreses interessades resultarà que és un bon negoci la violència?
L'administració, tan "sensible" a les necessitats humanes, els abona una quantitat mitjançant subcontrata i l'empresa "gestiona" el servei, el qual funciona únicament gràcies al bon fer professional dels treballadors i treballadores. Aquestes empreses privades a la recerca del màxim benefici, tenen al personal en pitjors condicions laborals que si es tractés d'un recurs públic i per tant la qualitat d'atenció a les dones es pot vore afectada. Si la qualitat no és òptima el recurs no serveix per a res, sols per a treure estadístiques.
Aquesta "mercantilització" de les necessitats i els problemes humans que estan portant endavant els diferents governs i està consentint l'oposició, provoca que d'una banda les professionals es vegin impossibilitades per a realitzar el seu treball correctament, i es troben limitades per posar remei a les necessitats de la població a la qual atenen (limitacions que, d'altra banda, són impossibles de superar perquè són consubstancials a la lògica capitalista).
Però existeix actualment altre tema important que fa del sistema social, econòmic i polític actual la principal trava per a la superació de l'asimetria entre gèneres i la fi de la violència contra la dona. Es tracta de les constants retallades pressupostaries en inversió social: educació, sanitat, serveis socials, atenció de persones majors, atenció de persones amb capacitats diferents, centres especialitzats per a tractament de toxicomanies… Aquestes retallades i eliminació paulatina de recursos, amb un objectiu econòmic clar, provoquen que de nou les dones romanguem a casa per falta de serveis públics i gratuïts per a la cura d'ancians, menors, persones amb discapacitats, persones amb addiccions etc. I torna a dependre econòmicament de la seua parella i a estar de nou sotmesa.
Unes quantes són les propostes que considerem necessàries per a disminuir les terribles conseqüències d'aquesta lacra social i, el que és més important, per a previndre que es produisca:

● Creació de recursos, serveis i prestacions per a intervenir amb les víctimes, amb els seus fills i la seva xarxa en general.
● Recursos que han de ser gestionats públicament perquè l'atenció social és un dret social adquirit, no una mercaderia de la qual uns quants poden treure beneficis.
● Serveis de qualitat amb professionals suficients i de llarga experiència i formació que treballen en equips interdisciplinaris consolidats.
● Cal una veritable avaluació i supervisió per banda de l'administració pública de la qualitat dels recursos que estan funcionant.
● Cal contemplar mesures preventives, no sols pal·liatives. Fins ara la majoria de les actuacions van encaminades a "ajudar" a la víctima una vegada ja ha estat víctima de la violència, no es posen en marxa per exemple, programes que tinguen com a objectiu l'educació en la igualtat de sexe, d'ètnia, de cultural, d'opinió… que eviten creences sexistes explotadores i justifiquen la submissió d'unes persones a altres.

● Es necessari preveure mesures encaminades a la globalitat de la població i no sols a les víctimes, ja que açò últim suposa una nova victimització de la persona agredida. Molts i moltes són els actors que interactuen en situacions de violència: l'agressor, la persona agredida, els fills i les filles, la resta de la família en la que conviuen, la xarxa social que l'envolta… etc. No és normal doncs limitar l'ajuda a tractar a la dona apartant-la del seu entorn habitual i "amagant-la" en un centre d'acollida. Cal treballar amb els xiquets i xiquetes víctimes directes o testimonis de la violència per a evitar repeticions de les conductes apreses a casa. Cal treballar la prevenció i la protecció amb tots els familiars i amics que pugen estar implicats i ser actors directes en la resolució de la problemàtica.

● Cal buscar una solució reeducadora per als agressors i no sols el càstig. Cal anar més enllà i possibilitar que a banda de la mesura punitiva, els agressors pugen rebre un tractament que possibilite que no es tornen a repetir els actes violents en futures ocasions o possibles noves parelles.

● Els recursos destinats a la dona han de ser suficients: calen veritables salaris (no almoines) per a dones sense recursos, ajudes a la vivenda que no siguen temporals, centres de curta estança, guarderies gratuïtes obertes 24 hores al dia per a cobrir els diferents horaris laborals, que es puga fer compatible de debò (i no sols en paper) la vida laboral i familiar…

● Insistim en que els recursos especialitzats d' atenció a dones i els recursos socials en general no poden ser privatitzats baix ningú argument, tot al contrari han de ser públics i treballar amb la col·laboració dels moviments associatius.

I per damunt de tot la lluita contra la violència de gènere no pot ser motiu de negoci capitalista ni de compra-venda electoral, ha de ser una tasca de tots i totes i sobre tot ha d'estar incorporada en els objectius de totes les institucions i de tots els projectes i activitats governe qui governe.
I hem de saber que cal un canvi en el model de sistema social, econòmic i polític actual que fomenta la violència de tots els tipus: de gènere, de fills a pares, el moobing, l'homofòbia, l'assetjament escolar, el racisme, la violència contra les persones majors, entre diferents religions...Un sistema que fomenta la competitivitat com a forma de relacions humanes; que ens explota supeditant la nostra vida al treball; que crea molta frustració entre la gent jove; que crea por a allò diferent i desconegut. Un model social que creix destruint el medi i la resta d'essers vius del planeta; que ens aliena mitjançant els mitjans de comunicació oficials, les vacances finançades i els centres comercials... Resta però, la decisió de la societat per portar a les institucions una majoria diferent que ho possibilite.

* Signen l'article els i les membres del Col·lectiu d'Unitat Popular: Maika Barceló, Salvador Blanco, Encarna Canet, Jesus March, Antonio V. Martin, Antoni Terrones i Oscar Tortosa

dilluns, 3 de març de 2008

Foto Denúncia

Concentració Músic a la Plça Sant Jaume

El passat Diumenge dia 2 de Març, diferents col·lectius van realitzar una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, reivindicant millors condicions de feina.
En concret els 8 professors i professora de Badalona continuaven amb la seva reclamació de regularitzar la seva situació.
També, es va fer veure i saber que aquest problema no era individual, particular i localitzat, sinó que aquesta situació era repetitiva i un constant problema comú del tot el conjunt de músics.
La concentració va mantenir força assistència constant, amb número aproximat pel voltant d'unes 150 o 200 persones que van ser animades pel grup de percussió de Sant Boi i d'altres músics assistents.

NO a la privatització, NO A LA LEC
















Professors Tancats a l'escola de Música de Badalona
















dimarts, 12 de febrer de 2008

-Cicle de Xerrades-




























Vídeo dels transgènics: http://blip.tv/file/512380

Aprofitant el Preu de Pintura Menarini de pintors joves de Badalona




En guany ha sigut el cinquè premi de Pintura Menarini de pintors joves de Badalona, convocat pel Grup de Belles Arts i el Museu de Badalona.

Cal prestar atenció al premi d'aquest; doncs com a guanyador només hi ha una única obra a un preu...vull dir, a un premi de 3.000 € aportats pels laboratoris Menarini S.A. I com a preu...vull dir premi extraordinari aquesta obra passarà a ser propietat, encara que formarà part de la col·lecció de Menarini de Badalona, d'aquests que en posseiran tots els drets legals tant de reproducció com de difusió i amb això remarcant i deixant clar que l'autor renuncia a la propietat i a qualsevol reclamació.

Posant un exemple...Si Menarini volgués una vegada en propietat de l'obra, en podria utilitzar la imatge per promoure qualsevol producte, i beneficiar-se dels guanys on l'autor no en tindria cap dret.

On també cal remarcar la peculiaritat d'aquest concurs de caire públic, que no només beneficia i dóna suport a una empresa privada, sinó que afavoreix que una activitat dintre de l'àmbit de la cultura sigui tractada d'una manera mercantil i com a negoci. Plantejada definitivament per un augment de guanys, que en cap cas seran utilitzats cap a la nostra ciutat per continuar promovent activitats culturals.

És curiós el fet que en un concurs d'art on en teoria és un camí que s'obre per promoure la creativitat, la possibilitat d'exposar col·lectiva o individualment, la participació d'aquests pintors joves a entrar en aquest món de l'art, sigui efectuat per aquesta eina del "mercat de l'art". Tot això més que en un concurs, on guanyes, em ve a al cap la malaurada comparació amb una mena de treball. On tu fas la feina, l'entregués, un seguit de persones qualificades l'avaluen, la critiquen, en descarten, treuen el millor producte i paguen per ella, i és aquí on acaba la funció del treballador, treballadora en la línia de producció.

Desafortunat també el fet, encara que ja anunciat en el propi títol de la convocatòria, de l'exclusió de les dones en aquest certament on només convocats autors. El producte final ha sigut un home guanyador seguit dels 3 premis d'honor homes guanyadors.

On el pas de la dona, una vegada més en aquest món de l'art i sense menysprear el treball d'aquest, ha passat inexistent malgrat del gran nivell presentat.

Esta vist que encara queda molta feina a fer en aquest àmbit, on fer veure que el pintar és l'art i no el pagar per ell. I que encara més evident, que les dones formen part d'aquest art, tan dintre com fora de la tela. Serà una llarga lluita contra el sistema instaurat i contra la tendència a la privatització, que ja inclouen a les nostres idees i la nostra cultura però no hem de deixar que ens facin fer més passes enrere.


Ela Miralpeix.